Cada contribuent català dedica 188 dies del seu salari anual a pagar impostos, el que implica que des de l’1 de gener i fins dilluns vinent, haurà treballat íntegrament per a les diferents administracions públiques. Així ho assegura el «think tank» liberal Civismo, que assenyala que Catalunya i Cantàbria són els territoris de l’Estat on es paguen més impostos, i el País Basc el que menys. Si el «dia de l’alliberament fiscal» a Catalunya arriba el 7 de juliol, avui és del conjunt d’Espanya i el 28 de juny va ser el del País Basc.
La situació no es resoldrà amb la reforma fiscal, ja que «tenim un president del Govern que no es vol assabentar del que passa a Hisenda, i l’ha deixat en mans d’un socialista, Cristóbal Montoro, que ha apujat els impostos sense reduir la despesa i ara es dedica a enterbolir les aigües perquè no ens assabentem del que prepara», segons el parer del secretari del «think tank», Pedro Swartz. Civismo, d’orientació liberal, calcula el que els anglosaxons denominen el «Tax freedom day», data en què els ciutadans haurien generat suficients ingressos per pagar tots els impostos (directes i indirectes, i cotitzacions a la Seguretat Social pròpies i de l’empresa ) i a partir del qual comencen a generar ingressos per a si mateixos.
Un sou anual de 24.400 euros (en la mitjana del seu càlcul) s’alliberarà avui després de pagar 15.988 euros d’impostos; un de 15.500 (el més comú a Espanya) es va alliberar el 16 de juny; un de 40.000 ho farà el 9 de juliol i un de 100.000, dos dies abans, el 7 de juliol. Cada ciutadà pot calcular el seu propi dia de «l’alliberament» al web www.civismo.org. El president del «think tank», Julio Pomés, va recalcar que «l’estat del benestar ens costa mig any dels nostres ingressos» i va advocar per «atiar el debat sobre si la qualitat dels serveis públics s’ajusta al que paguem ». L’autora de l’estudi, Cristina Berechet, va defensar per part seva que s’inclogui en el sou dels treballadors les cotitzacions a la Seguretat Social que l’empresa paga per ells, de manera que cadascun decideixi si prefereix pagar-se un pla de pensions privat.
«Que no ens enganyi, estem pagant molts més impostos que fa quatre anys i no pagaran sanitat o educació, sinó que engreixaran la despesa pública», va assegurar, amb la convicció que és aquesta despesa el que s’ha de reduir, ja que Espanya és un dels països europeus amb més pressió fiscal, i amb les cotitzacions més altes a la Seguretat Social. Segons els seus càlculs, amb la reforma fiscal que prepara el Govern, un treballador que guanyi 24.400 euros bruts a l’any (més els 7.200 euros que paga per ell la seva empresa a la Seguretat Social) veurà el seu «alliberament» avançat nou dies, fins al 24 juny, un esforç fiscal semblant al de 2010.
