Els catalans són els que més pressió fiscal pateixen. Segons un informe anual que realitza el think thank Civismo. Per poder abonar tots els impostos, un català haurà hagut de seguir treballant fins al 5 de juliol.

Comparant amb la resta de comunitats autònomes, es tracta del període més llarg necessari. Dos dies de diferència de la gent de Cantàbria, que van haver de treballar fins al 3 de juliol, o la de Castellala Manxa, que van continuar treballant fins al 2 de juliol.

A la banda dels més privilegiats, i com sempre, s’hi troben les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, on els seus ciutadans van quedar alliberats de les seves obligacions fiscals el dia 24 de juny. Després els de la Rioja, que van acabar d’abonar els seus impostos el 26 de juny, i els de les illes Canàries, que han pogut desfer-se de les seves càrregues fiscals el 28 de juny passat.

Una altra notícia tributària que he recollit. Catalunya ha recaptat, fins al juny, un total de 17.719 milions d’euros en impostos de l’Estat, que suposen el 7,4% més que en el mateix període del 2017. És una xifra que duplica el creixement del conjunt de l’Estat, que és del 3,8% segons les dades publicades per l’Agència Tributària estatal.

Aquests ingressos de l’Estat a Catalunya suposen el 20,4% de la recaptació total d’Hisenda. Però el pes de Catalunya en el PIB estatal és del 19,2%.

Quins són els impostos que han incrementat més la recaptació? No són els dos principals impostos, que són l’IVA i l’IRPF, que han crescut a Catalunya menys que a Espanya. En el cas de l’IVA, amb un increment de l’1,1% respecte de l’any anterior. En canvi, a Espanya, els ingressos per l’IVA van augmentar el 5,8%. A Catalunya l’IRPF augmenta el ,, inferior al creixement d’Espanya, que va ser del 7,5%.

El diferencial ve condicionat per l’Impost de Societats (IS), que ha arribat a recaptar a Catalunya fins a 546,1 milions d’euros, i que en canvi en el primer semestre de l’any 17 va ser negatiu, de 106,3 milions.

La tercera notícia ens diu que l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) preveu superar els  punts d’atenció al llarg d’aquest any. Actualment, l’ATC disposa de quatre delegacions provincials, 15 oficines territorials pròpies, 13 més de serveis tributaris compartides amb administracions locals i altres 162 punts de servei de la xarxa Tributs de Catalunya. Així se sumen 194 punts d’atenció.

La memòria de l’ATC diu textualment: «En el calendari de l’agència, el 2018 vindrà marcat pel desenvolupament de les previsions contingudes en el Codi Tributari de Catalunya, el desenvolupament efectiu de la nova estructura de l’ATC, la consolidació de les noves oficines territorials pròpies de l’agència i les oficines de serveis tributaris compartides amb administracions locals».

Totes aquestes oficines, al costat dels punts de servei relacionats, juntament amb la xarxa de Tributs de Catalunya –en la qual participen les quatre diputacions catalanes i l’Ajuntament de Barcelona– es preveu «que s’arribin a superar el 2018 les 200 oficines repartides pel territori català». L’any passat l’ATC va arribar als 698 empleats en el seu 10è aniversari. Gran part d’aquest augment de personal ve de la incorporació de gent que treballava per als registradors de la propietat. I això fruit de la decisió del Govern de posar fi al conveni pel qual els registradors ajudaven l’administració autonòmica a liquidar els principals impostos cedits : Transmissions Patrimonials i Successions i Donacions.

D’altra banda, la memòria diu que l’ATC va descobrir l’any passat frau fiscal per un import de 196.800.000 d’euros. L’Agència Tributària de Catalunya vol donar un impuls aquest any a les funcions de recaptació executiva, és a dir, al cobrament de deutes pendents, així com les multes pendents de cobrament del Servei Català de Trànsit, una tasca que abans realitzava l’Agència Estatal d’Administració Tributària per encàrrec de la Generalitat a canvi de  milions d’euros l’any.

Altres objectius de l’ATC són consolidar el sistema e-SPRIU, que és la nova plataforma informàtica; el desplegament territorial de l’ATC o posar en marxa el pla de prevenció i reducció del frau fiscal per al període 2019-22.

El director de l’Agència Tributària de Catalunya, Eduard Vilà, ha assegurat que «es consolidarà la recaptació executiva amb la finalitat que l’ATC sigui l’administració de referència a Catalunya en aquest àmbit». I, d’altra banda, el president de l’ATC, Albert Castellanos, que és al mateix temps secretari d’Hisenda del Govern, ha emmarcat les millores en la línia de «reforçar les estructures de la hisenda de la Generalitat».